Una bona contribució a l’autoestima dels valencians, a través de la creativitat.
Si alguna cosa ha quedat clara després d’una America’s Cup, quatre edicions de Fórmula 1, sis MTV Winter, un Palau de les Arts, quatre Valencia Open de Tenis i una visita papal… és que esta ciutat no necessita només que la analitzen, esta ciutat necessita que la psicoanalitzen.
Jo em pregunte: pot una ciutat tornar-se un paripé? Com pot ser que després de tants esdeveniments no n’haja quedat res? Ha deixat València d’emocionar, fins i tot, els seus habitants?
Dos exemples: un encert i una fallida
Em declare fan del llit del Túria. Primer pel que suposa de simbòlic guanyar com a espai públic un riu que era origen d’inundacions. I segon: per l’ús 365 dies l’any dels jardins que hi ha per a córrer, anar en bici, passejar el gos, veure una batucada, una fira alternativa… fins i tot, pots anar baix d’un dels ponts a fer croissing
View original post 2.370 more words
La València virtual 