Ja arriba l’hora del Bloc Valencià

(Levante-EMV 12-12-97)

Arran del recent èxit electoral del Bloque Nacionalista Galego (BNG), els mitjans de comunicació i l’opinió pública en general s’han fet ressò de l’imparable creixement de les formacions nacionalistes en l’Estat espanyol. La major part de les interpretacions d’este fenòmen parlen de com resulta de beneficiós als pobles de les Comunitats Autònomes, tindre formacions nacionalistes capaces de governar en el seu territori i de determinar la política que es fa des del govern central.

I ara, precisament, quan se senten els vents favorables per als moviments polítics autòctons de les nacions hispàniques, els valencianistes estem en disposició d’oferir als ciutadans valencians una opció política renovada, útil per a facilitar el progrés del nostre poble. Una plataforma on convergix bona part del plural moviment nacionalista i que s’anomena Bloc Nacionalista Valencià (BNV).

Per això, ara és temps d’entusiasme i hem d’aprofitar la seua energia per a consolidar els nostres projectes de futur. Però, tampoc podem caure en la infantil il.lusió que tan fàcilment com s’infla es desinfla, davant qualsevol mínima contrarietat. Davant un futur esperançador i amb el pes a l’esquena d’un passat ple de frustracions, ha arribat l’hora de caminar amb passes generoses dirigides per una intel.ligència equilibrada.

En este sentit, val la pena tornar a recordar que, enguany fa vint anys, a la ciutat de València tingué lloc una de les majors manifestaciones en favor de la llibertat i de l’Estatut d’Autonomia, de les celebrades en tota Espanya. Eixa fita ens ha de servir com a motiu de reflexió històrica, ja que l’enorme potencial desplegat pel poble valencià, unit en l’esperança d’un futur de pròsper autogovern, va ser pràcticament neutralitzat pel poder omnipresent de l’Estat, amb la col.laboració inestimable de les forces de la reacció sucursalista i antivalenciana.

Els nacionalistes hem de tindre ben present que les polítiques tendents a anul.lar els intents de vertebració del poble valencià no són gratuïtes, ans al contrari, responen a projectes molt calculats a fi de mantindre en la marginalitat política una nació històrica que, pel seu pes econòmic i cultural, pot decantar en un sentit uniformista o en un altre plurinacional, allò que ha de ser, o no ser, Espanya.

Que bé que ha vingut al poder estatal que el poble valencià no tinguera una veu pròpia i potent en els fòrums parlamentaris, per a poder malbaratar diners nostres en pardals ferroviaris que volen, des del fatídic 92, de la Villa y Corte, cap al Cortijo, i viceversa, enlloc de construir el més rendible TAV de l’Arc Mediterrani. Que bé que ha vingut al govern central que a València no haja arrelat un nacionalisme polític fort, a fi de d’utilitzar recursos nostres en la creació de xàrcies econòmiques dominades per l’imperi de la subvenció clientelista i la corrupció generalitzada.

Armats amb l’entusiasme i conscients que al nostre avanç intentaran interposar algun entrebanc d’enginyeria política -que podria deixar xicoteta l’obra xinesa de les Tres Goles-, hem de ser conscients que cal elevar el nivell del debat ideològic, per tal de traure’l de les qüestions estrictament culturals i lingüístiques, i enfocar-lo cap a la busca d’alternatives viables per a la prosperitat del poble valencià que, en bona mesura, es decidix des d’Espanya i des d’Europa.

Ja ha arribat l’hora que els valencianistes comencem a fer pedagogia sobre els efectes positius que un nacionalisme ben arrelat, podria tindre en la millora de la qualitat de vida dels ciutadans valencians. Més quan estem immersos en un procés de consolidació de l’Estat autonòmic on el paper de les formacions nacionalistes es fonamental per a l’acabament del model organitzatiu, fet de reivindicacions particulars i de consensos en les qüestions d’Estat.

Si de la transició política espanyola els valencianistes vàrem eixir amb moral de derrota, el nou escenari polític, que s’obri amb l’ascens dels partits nacionalistes i les greus crisis del PSOE i d’IU, ens ha de fer recuperar la confiança en l’expansió del nostre moviment agrupat sota les sigles del Bloc Nacionalista Valencià (BNV), que el pròxim 12 de desembre presenta la seua imatge pública a la societat valenciana.

Com hem dit, és temps d’esperança. Posem les nostres energies, la nostra generositat, i la nostra intel.ligència, a treballar eficaçment pel progrés del poble valencià.

Francesc Ferrandis
Vicepresident del PVN
Membre de l’Executiva del BNV