València, més que una terra, un riu (gelat)

Làbil, inconstant, alegre, líquida

banyes la terra fèrtil dels teus avatpassats.

Recorda: vas nàixer de terres antigues

que ara et neguen les aigües dolces i la sal

 

València,

més que una terra,

un riu.

 

Des del fons del temps

la teua gent alça altes torres cap al cel

a València, a Algemesí…

i al cel d’Elx puja amb emoció Maria.

 

Hòmens bons repartixen justícia

per les séquies dels teus camps,

al temps que baixa pletòrica la música de l’aigua

entre la festa i els metalls

 

València,

més que una terra,

un riu

 

Tresors antiquíssims d’un poble,

ara ofrena per a tot el món.

Ric cabal de la suor i els plors de la teua gent,

que no fa la consciència de ser terra, de ser poble.

 

(Quin goig anar riu avall

com un home, com una fulla,

com un tendríssim no-res!)

 

València,

més que una terra,

un riu.

 

Mes la desídia ha gelat el teu llit,

i, ara, de terra endins, fan de cos

paraules que enterbolixen l’aigua…

i direm: “el riu baixa corrupte”.

 

A la fi,

trobaràs la teua dignitat

durant la marxa solemne cap a la mar

(que es el morir)?

 

Recorda:

València,

més que una terra,

un riu.

 

(A l’endemà de la mort de Zygmunt Bauman, sociòleg de la modernitat líquida; amb Vicent Andrés Estellés i Jorge Manrique en el record)

 

 

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s