Generalitat Valenciana: Canvi a la versió ‘Open Windows XP’

Open Windows XP
(Finestres obertes en el relleu de la Presidència de la Generalitat. Font: Salva Almenar)

El canvi ha arribat a les institucions valencianes. Uns (el PSPV) estaven esperant-lo 20 anys ençà per a poder governar la Generalitat Valenciana. Altres (Compromís) l’han rebut com a aigua de maig per a obtindre l’Alcaldia del cap i casal -com a fet més destacable-, a més de compartir el poder autonòmic amb el PSPV.

Joan Ribó, flamant alcalde de la Ciutat de València va començar el seu mandat amb uns gestos ben significatius:

-Va dir que rebutjava la vara i el comandament.

-Va entrar en bicicleta a l’Ajuntament l’endemà de la presa de possessió del càrrec.

-Ha obert la porta principal de la Casa Consistorial i, sobretot, el seu icònic i faller balcó, mesura que ha sigut molt ben rebuda pels ciutadans valentins i els turistes.

-Ha assenyalat un dia a la setmana per a atendre personalment les peticions de la ciutadania.

Després d’unes llargues i complicades negociacions a tres bandes (PSPV, Compromís i Podem/os), Ximo Puig (XP) ha sigut nomenat com a segon Molt Honorable President de la Generalitat Valenciana socialista. Per a visualitzar la posada en marxa d’una nova versió del poder autonòmic, després de la interminable travessada del desert, XP també ha volgut obrir al públic portes i finestres de la Generalitat i de les seus de les diferents Conselleries.

Ara que han passat els moments inicials de l’explosió de l’alegria, cal aparcar les bicicletes i tancar-se als despatxos. Ha arribat el moment de gestionar…

Al meu parer, dos són els eixos d’una gestió eficient:

-Els objectius a aconseguir.

-El tarannà en què es mostra el lideratge.

Precisament, estos han sigut els factors que han provocat la pèrdua del poder per part del PP. Com a persona seriosa, responsable i, també, com a líder submis a Madrid, Alberto Fabra havia fonamentat la seua política en l’establiment de línies roges contra la corrupció en terres valencianes (una corrupció, per cert, inferior a l’andalusa, la catalana, la madrilenya, però que ha sigut amplificada, tant des de Gènova, com, sobretot, des d’alguns mitjans de comunicació).

La feblesa del lideratge de Fabra també s’ha mostrat en la rapidesa amb que va abandonar el barco -al contrari de la defensa espartana d’Esperanza Aguirre, p.ex.- tot i les dificultats que presentava el pressumpte acord del Tripartit Valencià.

Però, el problema per a la majoria dels valencians no eren les línies roges de Fabra, sinò les fronteres d’un sistema de finançament injust que no han sigut enderrocades des de la Generalitat Valenciana. Amb això, el PP -que tradicionalment era considerat pels valencians com el partit que millor defensava els interessos del poble valencià (vid. entrada anterior), ha perdut bona part del suport electoral, cosa que l’ha dut a una gran pèrdua de poder.

Oltra, fotògrafa
(Mònica Oltra retrata a Ximo Puig. Font: Bernardo Guzmán)

Comptat i debatut, una bona gestió des de les institucions valencianes, hauria de tindre en compte els factors següents:

-El PP, a pesar de tot, encara ha sigut el partit més votat per l’electorat valencià.

-La preeminència del PP i la forta pujada de Compromís demostren que el poble valencià vota en clau de defensa dels interessos comunitaris (vid. entrada anterior).

-Des del poder o la oposició, els partits amb representació institucional valenciana, hauran de treballar per a fer possible l’assoliment d’un sistema de finançament just. Sense ell, no es podrà desenvolupar cap política social, ni obrir cap televisió, ni res de res…

Els valencians estem acostumats -tot i que no estem conformats- al menyspreu constant del Govern Espanyol. Unes vegades, perquè el Govern de Madrid i el de València són del mateix signe polític i, per tant, cal pegar la cabotà. Altres voltes, perquè estos governs són de signe polític diferent i si el govern central ens fa la punyeta -com és la norma de la casa, el govern valencià es mostra radical en les seues reivindicacions. I de la gresca no hem tret res de profit, els valencians.

Això ha de canviar. Ja siga per convenciment ideològic, o per estratègia per a mantindre o assolir el poder, els partits valencians hauran de buscar un acord de mínims, per tal de presentar-se davant el Govern Central amb una única i potent veu. Ben mirat, no ha de ser complicat, atés que tots els líders i grups polítics valencians s’han manifestat a favor d’un finançament just per a la nostra Comunitat.

Estic convençut que el partit que no subscriga eixe acord de mínims no eixirà en la foto, i perdrà bona part del suport rebut en les urnes el dia 24 de maig de 2015.

Com ho veus?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s