Vots i negociacions, una mirada valencianista (II): A la recerca del GRIAL

20150531_124720
Els resultats electorals manifesten la voluntat del poble sobirà.

En eixe sentit, sembla que la decisió dels electors valencians ha configurat un Parlament Valencià fragmentat, caòtic, que fa quasi impossible la constitució d’un govern, no diguem estable, sinò fins i tot factible.

El PP, com a llista més votada, no pot enllestir un pacte dins de l’eix ideològic del centre-dreta, amb Ciudadanos. Així ho han volgut els ciutadans valencians, a pesar que alguns no s’ho puguen empassar.

El pacte de les formacions que es reclamen de la ideologia d’esquerra topeta amb moltes dificultats a l’hora de concretar, no tant les línies programàtiques, com quin partit ha de liderar el Consell de la Generalitat Valenciana. La por a l’abraçada de l’ós, i la batalla sorda per vore qui es menja a qui, han dut al PSPV, Compromís i Podemos a una suspensió sine die de les seues negociacions.

Tal vegada, això només siga una de les múltiples formes d’allò que ara s’anomena el postureo, i demà ja tinguem un acord per a un govern d’esquerra. Però, la guerra d’egos i la por a la debacle electoral futura són tan reals que poden entrebancar definitivament l’assoliment del consens desitjat pels valencians de centre-esquerra. Això, també ha sigut la voluntat manifestada pel poble valencià, que no ha donat la preeminència electoral a cap partit d’esquerra.

No obstant, com diem en castellà, “no hay mal que por bien no venga“. De la situació caòtica provocada per la fragmentació del mapa electoral i partidari, és possible extraure una conclusió plena d’esperança: El poble valencià -donat el seu posicionament subaltern dins de l’Estat Espanyol de les Autonomies i que ha patit molt particularment els greus efectes de la crisi econòmica- demana als líders dels partits amb representació parlamentària la recerca del GRIAL, la constitució d’un Govern per a la Renovació I un Acord de Lleialtat. Un Acord de Lleialtat amb el benestar del poble valencià. Un compromís solidari que cerque els interessos de la nostra terra.

Un consens polític capaç de connectar amb una societat civil articulada i forta, tal i com freturava a #Juntstornem.

Algú dirà que “és més fàcil que un camell passe pel forat d’una agulla”. Altres no voldran que passe per ells eixe calze. Però, ja arriba l’hora de prendre l’antídot contra l’amargor del sectarisme. Perquè els valencians han votat contra el sectarisme i a favor de una pluralitat que faça possible l’entesa, el pacte, l’acord, per a eixir del clot on ens han clavat la crisi i un sistema de finançament injust.

Com deia a l’entrada anterior, el PP -segons les reiterades enquestes- ha sigut percebut al llarg del temps com el partit que millor defensa els interessos del poble valencià (qualitat compartida últimament amb Compromís). Això demana, en primer lloc, un respecte cap als seus votants i explica, en bona part, com a pesar de tants anys de liderar un govern que ha pagat el peatge del desgastament, de la corrupció i del tancament d’RTVV, encara ha resultat ser el partit més votat.

D’altra banda, l’abandó sorprenent -encara que comprensible, atés el menyspreu infringit pel Govern d’Espanya– d’Alberto Fabra per a intentar liderar el Consell, facilita el camí (inexcrutable) cap a l’enllestiment d’un Govern de Concentració [estic tentat a dir de Salvació Nacional, atesa la greu situació en què es troba la Comunitat Valenciana]. Perquè si és possible un acord de mínims amb el PP, este ha de ser amb un PP renovat.

I, precisament, les qüestions que han impedit una nova majoria absoluta del PP, haurien de ser els punts bàsics de l’Acord Valencià. És a dir:

-Lluita per un finançament just per a la Comunitat Valenciana, que permeta un major benestar social per als ciutadans valencians.
Professionalització de l’Administració Pública Valenciana, imparcial, i establiment d’un sistema normatiu que alce fronteres poderoses contra la corrupció.
(Re)obertura d’una Ràdio-Televisió Valenciana sostenible, de qualitat i que parle valencià.

Ben mirat, la cosa és així de fàcil: ¿Quin partit valencià amb representació no pot estar d’acord amb estos principis? Tanmateix, la cosa es mostra tan difícil en la pràctica que, probablement, esta idea de consens “es perdrà com a llàgrimes en la pluja”, sense cap GRIAL que l’aculla al seu sí.

Però, com ho sent així, així -i ací- ho deixe per escrit. ¿Algú vol agafar la torxa que il·lumine el camí per on podem eixir de la cova fosca?

(Fotografia: Rèplica del Grial de la Catedral de València. Exposició ‘Camins del Grial’. Museu de l’Almodí. València)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s