Vots i negociacions: una mirada valencianista

20150405_192139

(Il.lustració: ‘Canvi’, Graffiti al Barri del Carme de València)

Estem acostumats a analitzar els resultats electorals des del punt de mira de l’èxit o fracàs obtinguts pels diferents partits polítics. A tot estirar, s’hi fan anàlisis des de la perspectiva dels dos blocs clàssics: la dreta i l’esquerra. Així, es pot dir que a la Comunitat Valenciana el PP ha guanyat per nombre de vots, però que els partits considerats d’esquerra (per ells?, per qui?), com ara, el PSPV, Compromís, Podemos, poden arribar a una entesa per a governar la Generalitat, l’Ajuntament de València, i molts més ajuntaments.

Ací es pren una altra perspectiva, aquella que destaca com de positius han sigut per al valencianisme els resultats de les elecciones autonòmiques i municipals. I, no només, pels excel·lents percentatges obtinguts per l’única força d’estricta obediència valenciana (Compromís), sinò perquè els resultats generals confirmen una evolució positiva del valencianisme en les urnes i, per tant, en les institucions que representen el poble valencià, tot i que alguns ho puguen posar en dubte.

Per a arribar a esta conclusió cal tindre en compte una dada fonamental que, tal vegada, no siga rebuda positivament pel nacionalisme valencià. La tesi és la següent: la majoria dels valencians voten en clau valenciana i han donat el seu vot a l’opció que perceben com la que millor defensa els interessos del poble valencià.

No podem passar per alt que, fins a l’època de Camps, és a dir, abans de la crisi, les enquestes deixaven ben clar que els valencians consideraven el PP com el partit que millor defensava els interessos dels valencians, amb molta diferència respecte del PSPV i les forces nacionalistes.

Campanyes com la de l'”Aigua per a tots“, les polítiques, tan denostades pel partits d’esquerra, de celebració de grans esdeveniments (Copa del Amèrica, Volvo Ocean Race, Fòrmula 1…) dins d’un entorn de puixança econòmica que encobria els dèficits generats per l’injust finançament autonòmic, que desde sempre ha castigat la Comunitat Valenciana. Unes polítiques que posaven el nostre poble dins del globus terraqui, amb el corresponent sentiment d’orgull de pertinença i que, a més, han suposat un increment del turisme cap a les nostres terres.

Fins i tot, “con la que está cayendo” amb la crisi econòmica i el degoteig de casos de corrupció que venen d’aquella època de bonança, el PP encara ha obtés en estes eleccions el major nombre de vots, a pesar de la forta davallada en el suport electoral rebut. Tal vegada, perquè en l’última enquesta feta a l’efecte el PP compartia la primera posició amb Compromís com a partit que millor defensava els interessos del poble valencià? Pot ser que això explique la posició capdavantera del PP i el fort increment experimentat per Compromís, una força que ha mantingut a ratlla als dos partits emergents en l’àmbit estatat: Podemos i Ciudadanos.

Tan lluny com l’any 1998, escrivia a La València virtual (http://wp.me/p4n4JW-2): “Davant la falta d’un fort moviment nacionalista -o impedint la seua consolidació- el sistema de bipartidisme imperfecte sembla que oscil·le seguint les pautes de la política estatal. Però també caldrà afegir que en l’alternància del poder valencià, compten les borses de sentiment valencianista que no troben el seu lògic acomodament en les formaciones nacionalistes. En un primer moment, el PSPV concità les il·lusions de molts valencians que confiaven en un progrés econòmic, social i cultural del poble valencià. El PP, per la seua banda, cull sectors insatisfets per una política lermista d’espoli econòmic i d’ambiguitat cultural en l’àmbit valencià, als quals vol engrescar amb la marca del poder valencià” (pàg. 175).

Per això, qualsevol partit que vullga triomfar a la Comunitat Valenciana, que freture ocupar la centralitat socio-electoral, hauria de respectar els següents paràmetres socials i ideològics:

  • Lluita per un finançament just i un repartiment solidari dels recursos econòmics i naturals (aigua inclosa, sí!).
  • Assumpció de les senyes d’identitat contemplades en el nostre Estatut d’Autonomia i assumits per la immensa majoria del poble valencià (no hi ha prou amb l’actitud de respecte).
  • Foment de les nostres infrastructures i de les activitats econòmiques, socials i culturals que facen possible l’augment de la qualitat de vida dels nostres ciutadans.
  • Com deia a La València virtual, respecte del nacionalisme, però aplicable a qualsevol força que tinga voluntat per a governar: “… haurà de ser premissa prèvia a qualsevol projecte de viabilitat del moviment nacionalista, l’assoliment d’un consens al voltant de les qüestions que l’han mantingut dividit, perquè eixe esquinçament social provoca perplexitat i indolència nacionalitària en bona part del nostre poble” (pàgs. 175-176).

Sóc conscient que estes idees no seran rebudes de bon grat pel pensament nacionalista (i d’esquerres) valencià. Però, aposte de manera ferma per obrir els ulls a la realitat de la societat valenciana, enlloc de deixar-nos guiar per ideologies que no han arrelat en el nostre poble. Davant la tesitura entre fer front a les inquietuds del poble valencià i l’observància de dogmes, més o menys ajustats a la realitat, em quede amb la primera opció. I tu?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s