L’ensenya de l’orgull valencià

20141009_011144
Molt a sovint, les persones, les col·lectivitats i els pobles prenen com a símbols que els identifiquen, personatges, mites, fets i dates que, dins del relat de la seua història, han suposat fenòmens entesos com a dolents per al seu benestar i progrés.
Els valencians, commemorem el 25 d’abril de 1707, data de la derrota patida en la Batalla d’Almansa, a partir de la qual vàrem perdre els nostres furs, amb la implantació dels Decrets de Nova Planta, pel Rei Borbó Felip V, així com el poble català celebra (amb molta més repercusió mediàtica i conseqüències polítiques) l’11 de setembre de 1714.
D’estos fracasos col·lectius hom trau reflexions sobre les seues causes, una presa de consciència en el present d’un passat que el condiciona, a més de la força capaç de superar les errades anteriors per a projectar els anhels col·lectius en el futur.
En este sentit, hem d’entendre el tancament de Radiotelevisió Valenciana (Canal/Ràdio 9), com el símbol d’un estat de coses molt perniciós per al devenir del poble valencià. Que l’únic mitjà de comunicació públic pertanyent a una Comunitat Autònoma que es tanca a Espanya (i, a més, amb llengua pròpia), haja sigut el valencià, no pot justificar-se pel greu problema del dèficit: algunes de les altres televisions autonòmiques tenen dèficits semblants o, fins i tot, superiors, i no han sigut tancades (TeleMadrid inclosa: com si no hi hagueren prou teles-de-Madrid!).
No. El tancament d’RTVV cal emmarcar-lo dins del terreny de joc polític on ha hagut de jugar el nostre poble i les seues institucions: Injust (per deficient) finançament, oblit estatal a l’hora de d’invertir en infraestructures, manca de consideració dels poders centrals/istes al pes socioeconòmic de la nostra comunitat dins de l’Estat, si més no, quant a aportació econòmica a les arques estatals i, (in)directament, al fons solidari creat a benefici de les comunitats “més pobres”.
Tots sabem que, si som mínimament intel·ligents, hem d’aprendre de les errades passades (de les pròpies i les alienes). Per això, la desfeta col·lectiva de Canal 9/Ràdio 9 ens indica que (com a poble) hem tocat fons, que més baix no hi podem caure, que cal prendre consciència d’esta situació tan dolenta, per a alçar-nos i poder mirar el futur amb esperança.
I, quin millor símbol d’este sentiment de derrota, que ens ha de portar envers l’esperança, que la graella del final de les emissions de Canal 9: del fos a negre, a la graella multicolor i, d’ençà, cap a la visibilitat d’un poble viu, orgullós de la seua identitat i ple de confiança en un futur millor.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s