“A punt”. Una Diada més amb “V” de “València”

20140912_232110
“A punt” és el lema de la Diada d’enguany. “A punt”, de què? Tal vegada, els ingredients estan “a punt” per a preparar la gran  paella separatista? Si és així, segur que quan tiren l’arròs es formarà la “V” dibuixada per milers i milers de catalans que reivindicaren el seu dret a decidir, l’11 de setembre de 2014. Una”v” que no és de “votar”, ni de “voluntat”, ni de “victòria” (ni de “vergonya”). Amb ulls de valencià, jo veig en qualsevol Diada una “V” (majúscula) de “València“, .
Perquè, és evident, que  este potent moviment sobiranista català -tot i que ha dividit la societat catalana- ha de tindre unes fortes repercusions en el conjunt de l’Estat espanyol i, especialment, en la Comunitat Valenciana.
D’altra banda, el posicionament polític del poble valencià podria influir positivament en una reestructuració equilibrada de l’Espanya constitucional i autonòmica.
Heus ací alguns arguments:
a)  D’una o d’altra manera, independent o no,  Catalunya aconseguirà un millorament en la seua posició dins de l’Estat espanyol. Si, per una d’eixes, assolix la independència, deixarà de contribuir al manteniment de les anomenades  autonomies pobres:  Andalucia,  Extremadura… Si, com és més lògic, Catalunya continua dins de les coordenades constitucionals espanyoles, de ben segur, n’obtindrà més recursos de l’Estat, a més d’un finançament millor.
b) Com si fóra el negatiu de la foto anterior,  els valencians tenim tots els números per a eixir perjudicats dels dos escenaris: Amb una Catalunya independent, la Comunitat Valenciana restaria com la  Gran Prostituta de la  Babilònia autonòmica. Tot i tindre un PIB inferior a la mitjana, contribuiríem a les arques estatals d’una manera més intensa a la feta fins ara (vid. l’Informe sobre les Balances Fiscals i el llibre El finançament valencià del flamant Síndic de Comptes,  Vicent Cucarella { http://wp.me/p4n4JW-eb }).
Si Catalunya continua dins d’Espanya, ho farà d’una forma molt més favorable al seus interessos comunitaris. Per això, és molt probable que el seu millorament financer i de recaptació de recursos estatals, vaja a càrrec de les butxaques dels ciutadans valencians, en una proporció major que l’actual.
c) Així mateix, resulta meravellosa, quasi màgica, la facilitat mostrada pel nacionalisme català a l’hora de mantindre discursos ben incoherents sobre el concepte de  Països Catalans, i no morir en l’intent. Ara reivindiquen la seua sobirania, però esta és per a Catalunya només (Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona). Això sí, a la Diada de l’any 2013, ficaren un peu i mig a  Vinaròs (una forma com altra de  fer la mà?), i els mapes dels PP.CC. van que volen a la  TV3 i a d’altra documentació institucional. És clar (i català): del poble valencià, només els interessen les figures insignes de la nostra cultura:  Ausiàs March, Joanot Martorell, Vicent Andrés Estellés…, a més del nombre d’habitants i de la superfície del territori que n’habitem, a fi de fer més gran la  seua nació.
Per un altre costat, els hi va molt bé que continuem amb la nostra condició de  valencianets
d) Si la classe política valenciana tinguera una visió històrica i de futur més àmplia, estaria en condicions d’orientar els seus esforços per a col·locar la Comunitat Valenciana com a mitjancera entre les posicions sobiranistes de Catalunya i les centralistes de  Madrid. Perquè València compartix llengua, cultura i història amb Catalunya, al temps que se sent identificada amb la història i la realitat d’Espanya.
Un lideratge ferm dels polítics valencians, pot obrir nous camins de convergència cap a l’assoliment d’una estructura constitucional més equilibrada entre les forces centrípetes i centrífugues dins de l’Estat espanyol.
No obstant, no podem ser massa optimistes en la capacitat de lideratge de la nostra Comunitat, donada la preeminència de la política partidista per damunt dels interessos generals, tant per part dels partits de l’oposició, com dels partits que governen, els quals es manifesten incapaços d’abandonar el dogma per a afrontar la realitat dels problemes que afecten el poble valencià. Només ens pot moure a l’esperança (a l’hora de cohesionar la societat valenciana i fer valdre davant l’Estat els interessos del nostre poble) l’Acord sobre el Finançament i les Inversions, subscrit en octubre de 2015 per TOTS els partits amb representació a les  Corts Valencians, i que va rebre l’adhesió d’Universitat, sindicats i organitzacions empresarials.

Comptat i debatut, no sabem si la paella sobirana estarà “a punt” perquè se la mengen ben a gust els ciutadans de la Catalunya Mitjana. També és possible que -com deia a l’entrada  Se les está pasando el arroz (a #JuntspelSeny de la Tierra Media) { http://wp.me/p5yGMp-3P }- les forces independentistes, distretes amb tant de tira i arronsa jurídicopolític amb l’aparell de l’Estat espanyol, no se’n adonen que l’arròs se’ls està passant i que, al remat, l’àgape pot acabar amb un bon  empastre.
De qualsevol manera,  els valencians haurem d’estar ben alerta no siga cas que, tant amb l’arròs “a punt” com “empastrat”, el mos se’ns torne a parar en la gola.

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s