A propòsit de Felip VI

A propòsit de Felip VI

Enric Mestre, amb el títol en castellà de la seua obra Personaje Real, ens fa dubtar: Vol ser “real”, o “reial”, el personatge que ha sigut plasmat en ceràmica? L’accepció més comuna faria inclinar-nos envers al “personatge real”, utilitzat en contraposició al “personatge de ficció”, tot i que qualsevol personatge no deixa de ser una representació d’una persona, és a dir, és una persona virtual. Atés que “persona” era també la màscara de l’actor en la tragèdia grecoromana, estem a punt de perdre’ns pel laberint de les identitats virtuals.
No obstant, personatge és “personalitat destacada, prominent”, i les tres protuberàncies que coronen el seu cap (les tres persones de la Santíssima Trinitat?) s’hi constituixen com a parallamps o antena que capta l’energia del cel i que, canalitzada a través de línies i relés, la transmet cap a la terra, i viceversa (diàleg entre el conscient i el subconscient en la ment dels humans?). La dotzena de botons que engalanen el coll, i sobretot, la “r” majúscula, ajuden a configurar el “Personatge Reial” del mestre.
Connexió entre les forces divines i les humanes; “Rei per la Gràcia de Déu”; carisma històricament en competència, fins i tot cruenta, amb el del Papa de Roma, i d’altres castes sacerdotals més antigues.
Felip VI, cap d’un Estat aconfessional, acaba de proclamar-se “Rei constitucional” i, per això, ha de restar subjecte a la sobirania del poble.  Però, en un intent de fugir de l’enquistament institucional, posa el seu lideratge al servici del procés de modernització del seu poble.
Monarca cibernètic (i cibernauta) que, sense deixar de nodrir-se  de l’energia transmessa pel carisma tradicional de la institució, aposta per “impulsar las nuevas tecnologías, la ciencia y la investigación, que son hoy las verdaderas energías creadoras de riqueza“. Tal vegada per això, l’obra d’EM s’avançà al moment present i el Personatge Reial pot ser entés com a circuit que facilita la transmissió de dades, dins d’un sistema socioeconòmic que, dia rere dia, incrementa la seua complexitat.

Arribats a este punt, ¿serem capacos, els valencians, d’introduir els nostres bits d’anhels comunitaris en el cor del sistema? Felip VI diu que “en esta España unida y diversa cabemos todos” . Tanmateix, hem de lluitar contra el nostre tradicional meninfotisme  i posar el nostre esforç solidari en la millora de l’Estat del Benestar i de les Autonomies (cada volta més polaritzat entre rics i no-tan-rics, així com entre les forces centrífugues, del 9-N, i les centrípetes, de tot l’any).

Que, tot i hi cabre tots,  no hi haja de viure més apretujao l’un que l’altre.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s